L' any 1990 l'Assemblea General de Nacions Unides va proclamar l'1 d'octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran . A la classe dels cavalls ho hem celebrat avui dedicant-lo als nostres iaios o com diem a Vilafranca als nostres "agüelos", per això hem llegit un poema de Mari Carmen Díez i hem fet un dibuix sobre coses que fem amb ells. Ací us deixem el poema, desitgem que us agrade.
EL OFICIO DE LOS ABUELOS
El oficio de los abuelos
es admirar
echarle un lazo a la vida
emocionarse.
El oficio de los abuelos
es comprender
pisar con pies de plomo
esperanzarse.
El oficio de los abuelos
es sonreír
ver magnífico al nieto
regocijarse.
El oficio de los abuelos
es recordar
contar cuentos sentidos
recuperar memorias.
El oficio de los abuelos
es besar y besar
consentir algun rato
regalar lo incontable.
P.D. Aquest poema el vull dedicar a tots els avis i en especial als meus pares que han sigut i són uns excel·lents "agüelos" perquè han acompanyat, ensenyat, mimat i ESTIMAT als seus nets sense mesura. Gràcies.
P.D. Aquest poema el vull dedicar a tots els avis i en especial als meus pares que han sigut i són uns excel·lents "agüelos" perquè han acompanyat, ensenyat, mimat i ESTIMAT als seus nets sense mesura. Gràcies.
Un poema que emociona, i més si pense en l'estima incondicional dels avis als seus nets...
ResponEliminaSempre estan al nostre costat, sentint-los com ens acaronen l'ànima.