La mariquita Juanita y la araña Tania.

 Les darreres sessions dedicades al projecte de Filosofia 3/18 on treballem el conte de "La mariquita Juanita i l'aranya Tania" les hem dedicades a veure i a comentar la pel·lícula de "La telaraña de Carlota" (està a la Biblioteca Municipal per si algú té interès en tornar-la a veure amb els seus fills), que ens ha ajudat a valorar més a tots els animals per lletjos e insignificants que pareguen. Una altra activitat que hem fet ha sigut construir entre tots una teranyina amb fils.

La mariquita Juanita y Carlos el colibrí.

A quin amic es trobarà avui Juanita? El final del conte anterior ens diu que ve pel cel i que és un colibrí. Sabeu quin animal és eixe? Tots tenen clar que si ve pel cel té que ser un pardal i hi ha una xiqueta que sí que sap que és un colibrí, així que comença la conversa: Com són els pardals? Són tots iguals? Fem una roda i cada xiquet diu el nom d'un pardal que coneix, entre tots anem dient característiques. No sabem molts tipus de pardals,caldrà treballar-ho. Però avui el nostre protagonista és el colibrí. Veiem fotos d'estes aus i comentem algunes de les seves característiques: la grandària, les plomes de colors, el seu bec, com té la llengua, com s'alimenta, quines són les seves flors preferides... Als xiquets els han agradat molt. Ja tenim un animal més per al racó dels amics de Juanita, perquè no sé si us hem contat però tenim un espai a la classe on anem penjant fotos reals dels animals i de les flors que apareixen als contes. Així anem ampliant el nostre coneixement del món de la naturalesa. Acabem la classe fent una fitxa de les característiques del colibrí.

La mariquita Juanita y Guillermo, el grillo saltarín.

Una nova aventura de la nostra marieta la porta a conèixer a un grill que no para de saltar. Ella intenta imitar-lo però no sap i en un dels intents cau. Sabeu què fa enlloc d'enfadar-se perquè no sap fer una cosa: RIURE. Guillermo l'ajuda i els dos junts juguen i ho passen bé, cadascú content amb les seves habilitats.
La conversa està en marxa: què fem nosaltres quan no sabem fer alguna cosa? Ens dóna ràbia que un altre company sàpiga fer les coses millor que jo? Ajudem als altres quan no saben? Els xiquets, com sempre, han sigut molt sincers amb les seves respostes i han reconegut que els agrada ser els millors i que quan no saben alguna cosa s'enfaden. També hem valorat les vegades que ens ajudem uns als altres, que són moltes. I curiós, ells mateixos han sigut capaços d'expressar qui són els companys més "ajudadors".
Per viure el conte hem fet una dramatització per parelles repetint els salts, la caiguda i el joc. Hem acabat agarrats de la mà tots junts fent una rotllana i ballant la cançó de "Marieta vola, vola".
Ja tenim una altra paraula per al nostre panell de "Les paraules màgiques":  BON HUMOR.
Per acabar la sessió hem fet una fitxa per al dossier. Havíem de classificar els animals en dos columnes: els que poden saltar i els que no.

La mariquita Juanita descubre la paciencia.

Ja us vam contar que Juanita al·lucina quan veu que d'una cosa tant lletja com és el capoll d'una palometa, naix una papallona tant bonica. I la papallona li parla de la paciència, doncs nosaltres a classe també hem parlat sobre esta actitud que és tant necessària. Els xiquets tenen molt clar què és tindre paciència i diuen que és una paraula que les mares i la mestra gasten molt sovint. "Espera, paciència que ara vaig..." i és que ens hem adonat que tot volem tindre-ho enseguida, que ens agrada que ens escolten els primers, ... i el que m'ha fet molta gràcia és que també han expressat que això de la paciència pot acabar-se o perdre's. Ho han sentit als grans que diuen: "a mí ja me s'acabat la paciència" o "jo ja no tinc més paciència". Per als pares us deixo un vídeo que parla de metamorfosis i transformacions com les que fan les papallones, és fort però espero que us agrade.

La mariquita Juanita y Tania la araña

A la sessió dedicada a Juanita avui hem conegut a una aranya molt generosa que li ha regalat la seva casa a la nostra amiga. Així que hem parlat de ser generosos, de compartir i també de donar gràcies. La conversa ha recollit totes aquelles situacions en les que donem gràcies: quan ens regales alguna cosa, quan els iaios ens donen diners, quan la mestra ens ajuda a posar-nos la bata o cordar-nos les sabates,... Hem parlat de la importància que té ser ben educats i utilitzar fórmules de cortesia o "paraules màgiques" com els dic als xiquets. Així va omplint-se el nostre racó. Ara afegim la paraula "Gràcies".
Hem vist a l'ordinador aranyes i teranyines i després les hem dibuixades.

La mariposa "Maripepa"

Continuem amb els contes de "La mariquita Juanita" i esta setmana ha descobert com naixia "Maripepa" la papallona. Hem dramatitzat el conte amb les titelles i després una pel·lícula de Little Einsteins en ha mostrat, d'una manera divertida,  tot el procés de la metamorfosi. Al tornar de vacances us continuarem explicant com descobrim que per aconseguir moltes coses necessitem PACIÈNCIA, com la papallona per a ser tant bonica. Avui us deixem un dels dibuixos, tots bonics i amb molt de color, que han fet els xiquets per acabar la sessió.

"La mariquita Juanita y el reflejo en el agua"

La segona sessió del projecte l'hem dedicada als reflexos, per això hem portat a classe coses on poguérem veure reflectit el nostre rostre (espill, cassoles, tapadores, cullerot, culleres, paper de plata, ...) i objectes que no tingueren esta propietat. Ho hem repartit tot per damunt d'una taula i els xiquets han anat comprovant on podien veure's i on no, desprès ho hem classificat. Amb el que havíem experimentat hem fet la fitxa que us mostrem a continuació. Per acabar la sessió hem contat el mite de "Narciso" i hem observat el quadre que li dedica el pintor Caravaggio, quadre que les pròximes setmanes apareixerà exposat al racó de l'artista.

Nace la mariquita Juanita

Ja hem començat el projecte de "La mariquita Juanita", treball que està dins d'un programa que es diu "Jugar a pensar" i que avarca dels 3 anys fins a Secundària. L’objectiu que pretén és que els xiquets aprenguen a pensar creativament i a actuar de forma ètica, desenvolupant habilitats de percepció (observar, escoltar, connectar sensacions,...) d’investigació, de conceptualització (formulant conceptes, posant exemple i contraexemples), de raonament, de traducció a diferents llenguatges (plàstic, narrant, descrivint, dramatitzant...).

Cada conte a més treballa valors com: respecte mutu, bon humor, pau, paciència, autoestima, autenticitat, gratitud, llibertat, disciplina, amor, amistat...

La història ha començat amb el naixement de la marieta i ho hem representat amb un llac de paper i una titella. Desprès d'escoltar les coses boniques que la marieta deia d'ella mateixa, cadascú ens hem mirat a l'espill i en general, amb una mica de vergonya, hem expressat què ens agradava del que veiem.

Per què serà que ens costa menys dir les coses que fem malament que allò bo que tenim?

Per acabar la sessió hem fet una fitxa on havia que dibuixar el nostre autoretrat.

La mariquita Juanita.

La caixa màgica ens ha portat una marieta i una papallona que anaven acompanyades d'un llibre: "La mariquita Juanita". Aquest és el nom de la marieta, desprès ens hem assabentat que a la papallona li diuen Maripepa i que el llibre parla de les aventures de la marieta i d'un grapat d'amics que va coneixent. Sembla divertit i l'anem a treballar a classe un dia a la setmana amb Lledó i Alícia, perquè com hem de parlar i en som un grapat farem dos grups i així tots podrem participar més. Ja us anirem contant, de moment el primer que hem fet ha sigut decidir els passos que seguirem per a que el treball sigue interessant i divertit i puguem aprendre moltes coses de Juanita.